L’escola
El chip
En diem CHIP al cop d’ approach en el que la bola està més temps del seu recorregut rodant que volant en l’aire.
Es un cop petit on sempre hem de fer el mateix moviment, només canviant el pal aconseguirem més o menys distancia.
Tècnica:
1.- Col.locarem la cara del pal apuntant on volem que boti la bola, agafant sempre el pal una mica més curt per agafar consistència i aconseguir més eficàcia ja que no és un cop de potencia sinó de precisió.
2.- Posarem els peus en el stance una mica oberts en relació on apunta la cara del pal i les espatlles paral·leles amb la línia de la cara del pal.
La bola ha d’estar en el centre, el pes del cos cap a la part esquerra i les mans una mica avançades en relació a la bola.
En resum doncs, el COP ha de ser un petit balanceig del pal, mans i braços cap enrere i cap endavant coordinant amb les espatlles a través de la bola.
El COP “Paracaigudes”
Es un COP per treure’s de la màniga. Es arriscat , pel que no es fa servir massa, però quan es necessita que la bola caigui del cel i es quedi morta com una pedra és el millor cop que es pot fer.
La bola ha d’estar ben col·locada, i el pal ideal per aquest cop és el blaster de 60º, millor que el Sand convencional.
Tècnica:
1.- S’ha d’arribar al impacte amb el major angle de la cara del pal possible per generar així la màxima alçada. Per tant és bàsic obrir molt el pal en la seva col·locació. La cara té que estar paral·lela al cel.
2.- La bola ha d’estar situada contraria al seu taló esquerra i obri la col·locació i el pes distribuït igualment, sense afavorir cap costat com en el chip.
3.- Abans de fer el swing, cal assegurar-se que les mans estan sobre la bola, molt important per no colpejar la bola cap avall.
